El Castell de Benissili

Aparcament. Inici de ruta.

   Eixirem amb cotxe des del poble de Alpatró, per la CV-700, direcció Margarida i Planes, a l’altura del kilòmetre 25.2, aproximadament, ens trobarem amb un eixample a l’esquerra de la carretera, ací mateix deixarem el cotxe i continuarem el nostre camí a peu. Ens espera un ascens d’uns 50 minuts de durada, amb desnivell pronunciat en el que haurem de procurar anar a un ritme constant però lent perquè no se’ns faça excessivament dur.

Cirers a la vora del camí.

   Agafarem el camí rural des d’on observem el castell d’Alcalà i començarem a pujar fins una corba del camí, on a mà esquerra veurem un camí de pedra que ascendeix. 
En aquest punt deixarem el camí d'asfalt i prendrem el desviament pel camí de terra.

Desviament pel camí de terra.

   Durant el nostre ascens ens trobarem amb els abancalaments i cultius propis de la zona, arbres fruiters, ametllers i sobretot cirers. 
Es tracta d’una de les aportacions més importants del món musulmà als nostres paisatges, els bancals de pedra seca, aportacions que l’home ha anat llaurant al llarg dels segles i que conformen aquesta terra.

   El camí va pujant fins que arribem al final dels bancals i veiem a mà dreta una senda estreta i on la flora canviarà per donar pas a la vegetació arbustiva plena de contrastos i olors diferents. A la vora de la senda podrem observar espècies vegetals d’ombria: cirers de pastor, falgueres i carrasques. Just al principi de la senda hi ha un encreuament on la senda es bifurca, cal no despistar-nos i agafar el ramal a l’esquerra.

Inici de la senda.

   Al nostre cap damunt, s’alça l’enorme tallant sobre el que ens contempla omnipotent el castell de l’al-Azraq. L’últim baluard defensiu que visqué, junt al cabdill, històries de traïció, de revoltes, de pactes i de setges.

Forn de calç.

   Anirem bordejant el penya-segat per una senda que va realitzant nombroses ziga-zagues per evitar la forta pendent. Un poc abans del final ens trobarem amb un forn de calç de considerables dimensions, instal·lat específicament per a la construcció del castell. 
Els forns de calç són construccions circulars cobertes amb volta que s’usaven per a fabricar calç de les pedres calcàries que recollien dels voltants i que després utilitzaven per a la fabricació del morter de calç i per al tapial o tapiera, tècnica constructiva amb la que es feien els murs.

Vista dels murs del castell.

Però tornem la vista cap al castell, que s’alça davant nostre. Els seus murs, que han patit durant molts anys l’oblit, situats estratègicament sobre la vessant de la Serra Foradà, entre dos barrancs i damunt un penya-segat, complien perfectament la funció principal de garantir un accés dificultós i tancar la Vall de Gallinera pel Sud.
La principal ruta de comerç marítim de la zona de la Marina.
El Castell d'Alcalà, complement idoni del castell de Benirrama, que controlava l’entrada des de Pego, situat a la zona Nord.

Accés a la cel·lòquia.

   Una vegada arribem al final de la senda podrem passejar fins la font d’aigua clara situada a uns 200 metres a l’esquerra del castell o sols caminar entre els murs d’aquesta edificació majestuosa. Un castell que representa un símbol de resistència i de lluita, d’un xicotet senyor musulmà que a priori podria haver sigut un més d’entre tots els conquerits per l’exèrcit cristià, d’unes terres d’interior inaccessibles i de poca importància. Però res més lluny de la realitat, és ací, a l’interior de les terres de la Marina on es forjà la llegenda d’al-Azraq, aquell que controlava el

pas comercial i d’abastiment des de l’antiga Daniya fins a les terres del Comtat i l’Alcoià, aquell que comptava amb un excedent de grà suficient per comprar a tot un exèrcit assalariat, que va ser capaç de fer témer tot un rei, el nostre Jaume I. Aquell qui, en paraules de Pere IV, en la seua gran Crònica,fou descrit com “el gran capità al qual tots els sarraïns donaren la fidelitat”.

Bassa i font del Castell.

OBSERVACIONS I RECOMANACIONS:

-Malgrat ser una ruta molt curta, la pendent és molt pronunciada, és important avituallar-nos d'aigua suficient per a la pujada i si anem amb xiquets procurar que el ritme siga constant i realitzar parades curtes per a recuperar les forces.

-Una vegada dalt, cal recordar que ens trobem en un Bé Immoble protegit i que aquest tipus de patrimoni és molt fràgil a qualsevol actuació que pugam fer allí, procurem respectar la construcció i evitar xafar les estructures.

-Per a visitar la cel·lòquia (foto d'un mur amb porta) l'accés és bastant complicat i una vegada dins hi ha un gran penya-segat, hem de tindre molta cura, en especial si anem amb menors.

-La font que allí trobarem, com totes les que hi ha a les muntanyes, és d'aigua no tractada.